Aprofitant la seva participació en l'homenatge que l'Ajuntament de Sant Boi va fer a les esportistes veteranes del poble el Día Internacional de les Dones la revista Viure, li va fer una entrevista.
Abaix us deixem un fragment de l'entrevista i el document complert per descarregar en PDF.
Com va començar la teva aventura a les muntanyes?
“De petita, la meva tieta em portava amb la gent de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Sant Boi. Els feia com de mascota, he he. Després es va muntar el Cau Balmesià a Can Jordana: hi organitzàvem excursions, partides de ping-pong, fèiem una revista.... Molts dels santboians de l’època hi van passar. Va ser una etapa fantàstica, de formació. De més grans, bona part de la colla vam passar a la UEC i alguns, més tard encara, a l’Agrupament Escolta Sant Ramon Nonat.”
Quins esports practicàveu?
“Al principi només eren excursions, però a partir del 65 o 66 vam començar a fer espeleologia i escalada. Hi anàvem deu o dotze noies; de fixes, mitja dotzena. En altres esports no es comptava amb les dones, però allà tots érem més o menys iguals. El primer avenc que vaig fer va ser el de la Roser. I de muntanyes, recordo les crestes del Pic Rodó, la Pica d’Estats, el Puigpedrós, el Puigmal, el Pedraforca... En aquella època, la dificultat més important per fer alta muntanya era el transport. Per anar al Pedraforca calien, com a mínim, tres dies. Per anar al Pirineu, més val que no ho expliqui!”